Els camps de golf, units sempre a la urbanització del territori, són l'excusa de moda per a reclassificar terrenys agrícoles que caldria protegir i obtenir així beneficis milionaris a costa de la depredació del territori valencià. La seua inclusió en els projectes urbanístics persegueix únicament encarir el preu de venda dels habitatges associats, encara que la gran majoria de compradors no practiquen el golf.

Això sí, els promotors els presenten com el miracle que salvarà els nostres pobles i el Govern Valencià té la poca vergonya d'afirmar que milloraran el paisatge i el medi ambient.

Com veurem, res més lluny de la realitat.

Els impactes ambientals dels camps de golf són molt diversos: consum de territori, urbanització del medi rural i natural, pèrdua de connectors biològics entre espais naturals, contaminació d'aqüífers, desfiguració del paisatge, pressió humana per increment del trànsit, soroll, contaminació lumínica nocturna, etc.

Hem d'entendre que un camp de golf és un ambient enjardinat, on s'ha modificat el relleu i s'ha eliminat la vegetació natural, i que es manté contra natura amb un reg intensiu i amb l'aplicació d'ingents quantitats de biocides químics destinats a exterminar tota forma de vida natural, especialment la subterrània (cucs, talpons, etc.), que puga interferir amb el golf. El resultat és un ambient totalment artificialitzat, amb una biodiversitat mínima, tant de flora com de fauna, molt inferior a la dels terrenys agrícoles que normalment suplanta, que són l'hàbitat idoni per als cicles vitals de multitud d'espècies.

Alguns experts indiquen que els turistes que juguen al golf gasten 6 voltes més diners que els no jugadors, dada que fa referència només als turistes hotelers; però hem de tenir en compte que al País Valencià la construcció de camps de golf s'associa a les segones residències (mal anomenades turisme residencial), més que al turisme hoteler. De tota manera, es tracta d'un model insostenible, amb uns beneficis que de cap manera compensen el consum desmesurat de recursos (per exemple, un turista de golf gasta entre 10 i 15 voltes més aigua per dia d'estada que un no jugador).

És inacceptable la nova llei valenciana aprovada per a regular i augmentar a quantitat de camps de golf (i ja n'hi ha més de 100 projectes al País Valencià) i que a més els considera dotacions públiques d'interés social i promet subvencionar-los amb fons destinats a la conservació de la natura. Considerem que aquesta política és una amenaça per al desenvolupament d'un autèntic turisme rural i cultural de baix impacte ambiental, un sector que crea llocs de treball estables i de qualitat sense depredar recursos naturals tan fonamentals com ara l'aigua, el paisatge o la terra fèrtil.

L'AIGUA EN PERILL

El manteniment de les grans extensions de gespa dels camps de golf consumeix grans volums d'aigua, sobretot en regions de clima mediterrani, amb escasses precipitacions i grans pèrdues per evaporació.

Es calcula que les necessitats de reg d'un camp de golf de 18 clots mitjà (40-50 hectàrees) superen els 500.000 m3 anuals (l'equivalent al consum domèstic de més de 8.000 persones), amb consums diaris en els mesos d'estiu d'uns 3.000 m3.
A aquest volum caldria afegir l'aigua que s'evapora als petits llacs inserits en els camps; i tot això sense comptar l'enorme consum dels centenars —o, en molts casos, milers— de xalets vinculats a cada camp de golf, amb els corresponents jardins i piscines.

En un territori on els recursos hídrics són tan limitats i on els agricultors i ciutadans s'esforcen en estalviar aigua, és inadmissible que es malbaraten en el golf uns cabals que són vitals per a garantir les demandes domèstiques, agrícoles i industrials; no podem permetre que augmente la sobreexplotació de les aigües subterrànies, que fins i tot pot posar en perill l'abastament d'aigua potable als pobles o amenaçar alguns espais naturals protegits (com en els casos del camp de golf del Saler, que detrau cabals de l'Albufera de València, o dels que s'abasteixen dels de la marjal Pego-Oliva).

És l'aigua depurada una solució?

Lluny del que es pensa, no hi ha cap obligació legal de regar els camps de golf amb aigües depurades. Aquestes, sovint insuficients per a cobrir aquesta demanda, són mal acceptades pels propietaris dels camps de golf tant per ser de pitjor qualitat i fer mala olor, com pel seu cost i per la complexitat de la depuració que exigeix la conservació del green . Hem de pensar també que utilitzar les aigües depurades per al golf impedeix que es destinen a usos prioritaris (agricultura, indústria, neteja de carrers, etc.), on realment substituirien els cabals utilitzats actualment, procedents dels rius o dels aqüífers.

Per una altra banda, el reg intensiu amb aigües depurades pot contaminar els aqüífers, ja que són aigües amb una elevada salinitat i amb nivells alts de nitrogen, fòsfor, matèria orgànica i altres compostos derivats d'una depuració ineficient.

UN VERD QUE MATA

Els camps de golf són monocultius absolutament inapropiats en les zones de clima mediterrani. El seu manteniment exigeix l'aplicació intensiva de productes químics (fertilitzants i plaguicides) que, arrossegats per les aigües de reg i per les pluges, contaminen les aigües subterrànies i provoquen la pèrdua de biodiversitat.

La gespa dels camps de golf és un cultiu molt vulnerable, que necessita un ús intens d'herbicides per impedir la invasió d'altres espècies vegetals; també, per fer front a una gran quantitat d'insectes i de fongs, cal tractar la gespa i el sòl amb insecticides i fungicides.

Pel que fa als fertilitzants, als camps de golf s'apliquen sobretot ingents quantitats d'adobs químics nitrogenats que salinitzen el sòl i contaminen els aqüífers.

Els biocides imprescindibles per al manteniment dels camp de golf circulen a través de l'aigua, del sòl i de l'atmosfera. Com que són tòxics, persistents, bioacumulatius i poc selectius, no afecten només les espècies considerades no desitjades, sinó que també afecten les persones exposades i poden danyar i matar aus i altres espècies silvestres que visquen en els hàbitats pròxims.