Ecologistes en Acció de Catalunya critica les declaracions de defensa d'Ercros efectuades ahir per Josep Lluís Carod-Rovira.

Ens ha sorprès extraordinàriament les declaracions del President d'ERC exculpant Ercros de la contaminació centenària del riu Ebre només perquè actualment compleix amb tots els requisits legals, i opinant que no seria just fer-li pagar per les responsabilitats de 100 anys.

Ecologistes en Acció de Catalunya considera que la conducta de l'empresa ha estat clarament antisocial, amb mostres clares de que també podríem arribar a considerar-la com un cas de competència deslleial respecte a altres companyies del sector que han anat adaptant les seves instal•lacions i processos industrial s a les millores tecnològiques que s'han desenvolupat i que són molt més respectuoses amb el medi ambient.

Les incidències ambientals i sobre la salut tant del mercuri com dels materials radioactius continguts al mineral de fosfat són força conegudes des de fa anys. Ercros no pot al•legar ignorància d'aquests fets, ni tampoc les diverses administracions que han mirat cap un altre costat mentre l'empresa contaminava el riu.

El Sr. Carod Rovira també té l'obligació de saber-ho o, en tot cas, de dotar-se d'assessors ambientals l'informin adequadament i evitin que faci declaracions com les que ens ocupen.

Exemples clars del que estem dient són que:

- La principal planta d'Ercros a Flix, que fa servir l'electròlisi de clor i sosa, empra la tecnologia de cel•la de mercuri, que no es Millor Tècnica Disponible (MTD) a l'àmbit de la Unió Europea. El document de referència (BREF) sobre les MTD aplicables a la indústria del clor-sosa va ser aprovat per la Comissió Europea el desembre de 2001 (DOCE 16/1/2002) i explícitament exclou la cel•la de mercuri. A Catalunya això també afecta Solvay a Martorell i Aragonesas a Vila-seca. Ercros -igual que Solvay i Aragoneses- tenen temps fins el 31/12/2006 per a presentar la sol•licitud d'autorització ambiental de les seves plantes de clor-sosa al Departament de Medi Ambienti Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Si aquestes empreses no canvien de tecnologia no podran rebre l'autorització ambiental i hauran de tancar.

- Els efectes malignes del mercuri sobre la salut es coneixen des del segle XV. Hi ha dos casos amplament documentats al Japó: Minamata (1953-1960) i Niigata (1965) què és impossible que Ercros i les autoritats desconeguin. El cas de contaminació per mercuri a Minamata és un cas exemplar de contaminació difusa: L'any 1963 es van produir les primeres morts i els primers casos de persones nascudes amb defectes físics; l'any 1973 es confirma de manera ferma que el mercuri n'és la causa; l'any 1993 es produeix la sentència ferma contra l'empresa contaminant que és tot un exemple d'impunitat empresarial: indemnitzacions de 660 milions de pessetes a 105 persones afectades, i dos directius condemnats a 2 anys de presó.

La realitat és que a Minamata hi ha 2.945 persones afectades de manera oficial (amb certificació mèdica), un càlcul de 20.000 persones afectades de manera real, 703 persones amb minusvalies causades per la contaminació de mercuri de manera reconeguda, 800 persones mortes per causes relacionades per l'enverinament amb el mercuri, i 18.128 casos que encara estan pendents de recurs, 51 anys desprès de l'inici de la contaminació.

Els elements radioactius detectats tant a l'embassament com a l'abocador del Racó de la Pubilla procedeixen de la matèria primera utilitzada en el procés de fabricació de fosfat bi-càlcic, la segona planta en importància al complex de Flix. La planta es va posar en marxa l'any 1973 i utilitza àcid clorhídric per atacar la roca de fosfat.

Està àmpliament documentada la presència de traces d'elements radioactius en diferents quantitats a la roca fosfòrica, fins el punt que l'any 1948 els Estats Units d'Amèrica estableixen un procés per a recuperar l'urani de fosfats. L'any 1970 la Junta de Energia Nuclear -precursora de l'actual Consell de Seguretat Nuclear va presentar un procés per recuperar urani de la fabricació d'àcid fosfòric.

A més a més, es conegut que els fosfats de Marroc que processa Ercros a la fàbrica de Flix contenen fins a 185 ppm (parts per milió) de Urani 308 (U3O8), mentre que els de Rússia només contenen 11 ppm, els de Sudàfrica 134 ppm, Florida (EEUU) 101 ppm i Senegal 124 ppm. Els fosfats de Marroc també són els que presenten un major contingut d'alguns metalls potencialment contaminants, com crom i zinc.

Ecologistes en Acció de Catalunya considera el que ha passat a Flix no pot reduir-se a un simple problema de costos, economia i legalitat, és un cas amb projecció en la salut a llarg termini del medi ambient i de les persones directament exposades. Un succés amb grans implicacions ètiques que haurien de portar a tothom, començant per les empreses implicades en la contaminació, a actuar amb responsabilitat davant la societat i els col•lectius afectats, pagant per la seva actitud antisocial i destructiva envers el medi ambient.

Aquest, com altres problemes ecològics que patim a Catalunya, posa a prova el paper dels polítics elegits democràticament com a representants de la ciutadania davant l'absoluta obsessió empresarial pels beneficis econòmics. Els polítics han de ser conscients de la seva responsabilitat davant una societat civil cada cop més indefensa davant els poders empresarials, que és justament el contrari del que representen les declaracions del Sr. Carod-Rovira.