JPEG - 8.5 kB
Cimentera Alacant

L'Autorització Ambiental Integrada (AAI) concedida, incomplix el Pla Nacional de Fangs de Depuradora, el 2n Pla de Sanejament de la Comunitat Valenciana, la Llei 10/1998 de Residus i la Llei 16/2002 de Prevenció i Control Integrats de la Contaminació, a l'autoritzar a Cemex la incineració de 25.000 tones de pneumàtics fora d'ús i 42.309 tones de fangs secs de depuradora.

Ecologistes en Acció del País Valencià, ha recorregut davant la Consellería de Medi ambient la Resolució de 2 d'agost de 2007 de la Direcció general per al Canvi Climàtic, per la qual s'atorga a Cemex la AAI per a la seua fàbrica de ciment gris ubicada prop d'Alacant, partida de Fontcalent i les instal·lacions d'assecat tèrmic de fangs de depuradora. L'AAI permetria a Cemex incinerar diversos tipus de residus (pneumàtics usats, fangs de depuradora, farines carniques) contravenint diversa normativa i fins i tot la pròpia Declaració d'Impacte Ambiental del projecte que admetia que les 57.000 tones de fangs de les depuradores EDAR de Racó de Lleó i Lloma Orgegia complixen els requisits exigits per la reglamentació vigent per al seu ús agrícola, i per tant el seu destí final prioritari seria la seua aplicació al sòl amb fins de fertilització i reciclatge de nutrients, i mai la seua incineració en la pròpia cimentera.

L'autorització a Cemex per a incinerar 42.309 tones de fangs secs (13.412 tones resultants de l'assecat de les 57.000 tones de fangs generats en les dues EDAR, i la resta, 28.897 tones de fangs secs provinents d'altres depuradores d'altres comarques), suposa la destrucció tèrmica d'aproximadament el 44% dels fangs generats en tota la Comunitat Valenciana, molt per sobre del 15% establit en el Pla Nacional de Fangs.

Resulta especialment paradoxal que aquesta AAI autoritze a incinerar la pràctica totalitat dels pneumàtics fora d'ús generats cada any a la Comunitat Valenciana, quan el Ministeri de Medi ambient i el de Foment han iniciat una política de reciclatge d'eixos residus per a la fabricació de mescles bituminoses per al seu ús en les capes de rodament de les carreteres i autovies que es construïsquen en el futur. Eixe ús, que millora les qualitats de l'asfalt, perquè reduïx el soroll generat pels automòbils, hauria de ser prioritari enfront de la destrucció tèrmica la seua incineració, tal com s'estableix en la Llei 10/1998 de Residus.

La incineració de residus, a més de la destrucció tèrmica de valuosos recursos naturals amb altres usos prioritaris segons les lleis, suposarà un augment de la contaminació atmosfèrica, problema especialment greu en l'entorn de les dues fàbriques de ciment de Cemex, la població de San Vicent del Raspeig, i la pròpia Universitat d'Alacant. Es pot afirmar que les emissions d'eixes dues fàbriques són la principal font de contaminació industrial en la comarca de'l Alcantí.

PDF - 81.4 kB
Recurso de alzada de Ecologistes en Acció del País Valencia contra la resolución del 2 de agosto de 2007 de la Dirección General para el Cambio Climático.

El Recurs interposat també es fonamenta en l'incompliment de la Llei 16/2002, ja que deixa en mans de Cemex la definició dels límits de presència de metalls pesats en els fangs de depuradora que siguen aptes per a incinerar, darrere d'una futura prova que haurà de realitzar Cemex, abans de l'obtenció del títol de gestor d'eixe tipus de residus. També és curiós que s'exigisca ara a Cemex, després d'obtinguda la AAI, la presentació d'un estudi de dispersió de contaminants a l'atmosfera, que justifique l'altura de les ximeneres i la ubicació d'una futura estació que controle la qualitat de l'aire en l'entorn de la fàbrica, a San Vicent del Raspeig i a l'Universitat d'Alacant, i s'incomplisca d'aqueixa forma el Decret 40/2004, que exigia eixe estudi de dispersió en el tràmit de sol·licitud de l'AAI.